Entrades

Barcelona seguirà sent Barcelona

Imatge
Em costa anar a dormir. Des de les 5:15, quan he escoltat les primeres informacions de l’atemptat a RAC1, que cada 5 minuts se’m posa la pell de gallina. No és per les imatges. Pràcticament no n’he vist, ni en vull veure. És una altre cosa. Em costa d’explicar. Potser escrivint tot serà més fàcil. No crec que es tracti de Barcelona. Però sí, se’m fa més dur. I més que perquè sigui a casa, perquè la majoria coneixem la nostra capital. Sigui pel Mediterrani o no, la sensació quan ets a Barcelona de que estàs a una ciutat oberta i integradora és evident. Potser és perquè els catalans, com altres comunitats, al llarg de la història hem rebut moltes garrotades. No ho sé. Però la qüestió és que en general som solidaris. Començo a saber el que em passa. Precisament això. Necessito fer alguna cosa, necessito ajudar algú, em costa està a casa seguint les notícies sense fer res. Preferiria ser als hospitals i dir gràcies als serveis mèdics; ser a Barcelona i dir als barcelonins que ànim...

Aquesta ciutat tant...

Imatge
Let it be, there will be an answer, let it be… No sé si hi ha una resposta per aquest sentiment, però és complicat. Crec que mai m’havia sentit així. Vull tornar però em vull quedar. Vull veure el sol, però vull que plogui cada dia. Vull dinar a dos quarts de dues,  però vull un sandwich del TESCO. Vull treballar però vull les meves classes de English Businness. Vull una ratafia i vull una pinta (Paint). Vull pagar amb euros i que em tornin el canvi en lliures. Vull el de sempre i vull lo nou. Vull “els de sempre” i vull “els nous”. Tothom em deia que endavant, que ho provés, que m’ho passaria bé. Ara o mai. Ets jove. I si, m’ho he passat molt bé, potser massa i tot, i aquí està el problema. Una de les primeres coses que vaig veure quan vaig arribar a Liverpool va ser un cartell ben gros a l’entrada que posava “Loverpool”. La meva primera impressió com a publicista va ser “ben trobat” al mateix temps que pensava “quina cutrada”. No us diré que penso 2 mesos després, perqu...

Massa "En Comú"

             Fa anys que una àmplia part de la societat està desmotivada políticament. Des de joves a gent gran, passant per gent de classe mitja que té la seva vida muntada. No volen saber res de política. Els desmotiva, els carrega, i en molts casos els posa de mala llet. Tot això va fomentar durant anys unes altes taxes d'abstenció i desmotivacó.  Sembla que l'entrada en joc de nous factors però, fan invertir la situació. El procés d'independència i l'arribada de nous actors polítics, donen aire fresc a la política.O això sembla. La gent diposita l'esperança en partits com la CUP o En Comú. Nous projectes i maneres de fer diferent. O això sembla. Una societat farta dels vells partits veu en bons uns ulls nous partits que ofereixen noves oportunitats: - Nous líders: Gent jove, dinàmica i amb un discurs clar i contundent, respecte líders antics, amb discursos encarcarats i poc creïbles.  - Nous programes: Contundents i amb l...

El procés: ous i gallines

Benvolgut Quico, Disculpa que et tutegi. No ens coneixem de res. De fet, només hem coincidit una vegada. Pujant el Matagalls crec que era. Jo com a militant de la JNC (encara ho soc), i tu com a portaveu del Govern. Em vas caure bé, se't veia un tiu amb 2 collons. Ahir vaig descobrir que eren ous. No sé que és millor. Em costa d'entendre el teu tuit. Crec que ets un paio intel·ligent. Suposu que és per això que em costa. Si no ho tinc mal entès tu ets advocat. Jo he estudiat comunicació, tot i que probablement tu siguis bastant millor comunicador que jo. Però si que hi ha una cosa que em ronda pel cap. I és saber l'estratègia que apliques amb els teus clients als judicis.  A mi m'han ensenyat, i ho crec fermament, que la comunicació d'una empresa o organització ha de seguir unes directrius. Diga-n'hi Comunicació Corporativa, tenir un Relat, o com vulguis. Segons el teu tuit però, entenc que no és així a la Generalitat. On tots els càrrecs polítics ...

El problema de les urnes...

Ha arribat el moment. Des de Liverpool, i "semidesintoxicat" del procés, m'he decidit a iniciar el meu espai d'opinió. I no hi ha millor tema per fer-ho que les urnes. I és que el procés té això. Pocs pensàvem que les urnes poguessin donar per tant. Doncs bé, aquí ho teniu: 21 d'abril del 2017 : Lectura del manifest del Govern en el qual es compromet a la celebració del referèndum. Puigdemont i Junqueras es  comprometen a comprar les urnes . No es fa encara l'anunci. 5 de maig del 2017 : TV3 avança que el Govern publicarà en els propers dies en el Diari Oficial de la Generalitat la  convocatòria pública  que farà el Departament de Governació perquè les empreses s'hi puguin presentar. 9 de maig de 2017 : La Generalitat publica la licitació per a la compra de  8.000 urnes  de metacrilat i 4.000 de cartró per valor de 200.000€ 16 de maig : La fiscalia superior de Catalunya presenta una querella contra  Meritxell Borràs i Francesc Esteve . ...