El problema de les urnes...

Ha arribat el moment. Des de Liverpool, i "semidesintoxicat" del procés, m'he decidit a iniciar el meu espai d'opinió.

I no hi ha millor tema per fer-ho que les urnes. I és que el procés té això. Pocs pensàvem que les urnes poguessin donar per tant. Doncs bé, aquí ho teniu:

21 d'abril del 2017: Lectura del manifest del Govern en el qual es compromet a la celebració del referèndum. Puigdemont i Junqueras es comprometen a comprar les urnes. No es fa encara l'anunci.

5 de maig del 2017: TV3 avança que el Govern publicarà en els propers dies en el Diari Oficial de la Generalitat la convocatòria pública que farà el Departament de Governació perquè les empreses s'hi puguin presentar.

9 de maig de 2017: La Generalitat publica la licitació per a la compra de 8.000 urnes de metacrilat i 4.000 de cartró per valor de 200.000€

16 de maig: La fiscalia superior de Catalunya presenta una querella contra Meritxell Borràs i Francesc Esteve.

2 de juny: Es fa públic que 2 empreses catalanes optaran a la fabricació de les 12.000 urnes. 

11 de juny: Acte en favor de les urnes. Parla Pep Guardiola

14 de juny: Després de l'anunci de la data i la pregunta, la fiscalia amplia la querella perquè al·lega que veu indicis evidents que les urnes son pel referèndum. 

20 juny: S'admet a tràmit la querella contra Meritxell Borràs per la compra d'urnes.

23 de juny: El New York Times publica un editorial a favor del referèndum. 

27 juny (matí): La Generalitat anuncia que el concurs per a la compra d'urnes ha quedat desert. 

27 juny (tarda): Reunió de les entitats sobiranistes i el Govern al Palau de la Generalitat. Es filtra la notícia que les empreses que s'havien presentat al concurs han rebut visites de la Guardia Civil.

28 de juny: Un dels responsables de una de les empreses participants assegura que no han rebut cap visita de la Guardia Civil, i que s'han fet enrere del concurs perquè la Generalitat no els garanteix quan cobraran. 

No sé què passarà. Però em deprimeix veure com tantes vegades ho fem tan malament. Després de tan sentir que el problema era "Posar les urnes", ara resulta que no, que el problema és comprar-les, o més ben dit, pagar-les. Sona a poblet, a botigueta, a un "colmado" d'aquells de sempre. "M'enduc això i ja t'ho passaré a pagar". 

Els corresponsals internacionals afirmen que el procés cansa. Que els seus caps i directors es neguen a publicar més informació fins que passi quelcom. Al que a simple vista pot semblar una qüestió en segon pla, des del meu punt de vista resumeix molt bé el que està passant. 

Comuniquem moltes coses i malament. I les urnes només en son un exemple més. Monopolitzar el discurs probablement empobreix l’ independentisme. Qui consumeix aquest continguts son sempre els mateixos: partidaris i detractors. Cadascun amb la línia editorial que més li convé. Però tinc la sensació que la franja intermitja, "els que se'ls hi enfot tot plegat", segueixen igual. I és que probablement necessitin altres coses. Com a mínim, escoltar altres coses. 

Per fer un referèndum no cal fer tanta fressa. No calen tants anuncis. No calen tants manifestos. No cal que em recordeu cada dia a cada hora que soc independentista. I no cal que convenceu a la població (ja sabem qu un 80% vol un referèndum) El que cal és comprar les urnes i ficar-les. 

Pagar 200.000€ a 30 dies és el que ens separa de poder votar? No us preocupeu, jo començo el Verkami. I si voleu podeu ficar la factura al meu nom, que ja hi aniré jo a la presó.