Pensant-m'ho bé

Let it be, there will be an answer, let it be… No sé si hi ha una resposta per aquest sentiment, però és complicat. Crec que mai m’havia sentit així. Vull tornar però em vull quedar. Vull veure el sol, però vull que plogui cada dia. Vull dinar a dos quarts de dues,  però vull un sandwich del TESCO. Vull treballar però vull les meves classes de English Businness. Vull una ratafia i vull una pinta (Paint). Vull pagar amb euros i que em tornin el canvi en lliures. Vull el de sempre i vull lo nou. Vull “els de sempre” i vull “els nous”. Tothom em deia que endavant, que ho provés, que m’ho passaria bé. Ara o mai. Ets jove. I si, m’ho he passat molt bé, potser massa i tot, i aquí està el problema. Una de les primeres coses que vaig veure quan vaig arribar a Liverpool va ser un cartell ben gros a l’entrada que posava “Loverpool”. La meva primera impressió com a publicista va ser “ben trobat” al mateix temps que pensava “quina cutrada”. No us diré que penso 2 mesos després, perqu...

             Fa anys que una àmplia part de la societat està desmotivada políticament. Des de joves a gent gran, passant per gent de classe mitja que té la seva vida muntada. No volen saber res de política. Els desmotiva, els carrega, i en molts casos els posa de mala llet. Tot això va fomentar durant anys unes altes taxes d'abstenció i desmotivacó.  Sembla que l'entrada en joc de nous factors però, fan invertir la situació. El procés d'independència i l'arribada de nous actors polítics, donen aire fresc a la política.O això sembla. La gent diposita l'esperança en partits com la CUP o En Comú. Nous projectes i maneres de fer diferent. O això sembla. Una societat farta dels vells partits veu en bons uns ulls nous partits que ofereixen noves oportunitats: - Nous líders: Gent jove, dinàmica i amb un discurs clar i contundent, respecte líders antics, amb discursos encarcarats i poc creïbles.  - Nous programes: Contundents i amb l...

Benvolgut Quico, Disculpa que et tutegi. No ens coneixem de res. De fet, només hem coincidit una vegada. Pujant el Matagalls crec que era. Jo com a militant de la JNC (encara ho soc), i tu com a portaveu del Govern. Em vas caure bé, se't veia un tiu amb 2 collons. Ahir vaig descobrir que eren ous. No sé que és millor. Em costa d'entendre el teu tuit. Crec que ets un paio intel·ligent. Suposu que és per això que em costa. Si no ho tinc mal entès tu ets advocat. Jo he estudiat comunicació, tot i que probablement tu siguis bastant millor comunicador que jo. Però si que hi ha una cosa que em ronda pel cap. I és saber l'estratègia que apliques amb els teus clients als judicis.  A mi m'han ensenyat, i ho crec fermament, que la comunicació d'una empresa o organització ha de seguir unes directrius. Diga-n'hi Comunicació Corporativa, tenir un Relat, o com vulguis. Segons el teu tuit però, entenc que no és així a la Generalitat. On tots els càrrecs polítics ...